Els oportunistes
Qualsevol canvi implica l’arribada de noves oportunitats. Darrere qualsevol oportunitat hi ha, lògicament, un oportunista. I d’oportunistes n’hi ha de dos classes: (1) els que encerten el model de negoci i (2) els que confonen el futur i, per tant, van errats en el seu model.
El Liber n’estava ple d’oportunistes. És clar, s’havia de dibuixar un nou escenari i no hi podien faltar un seguit d’empreses que procuraven fer-se un lloc en el mercat. Flirtejaven amb tothom, sobretot, amb les editorials. Elles eren la reina de la festa. Es deixaven seduir i ser objecte de desig.
Ens va sorprendre, però, la multitud d’enfocaments que hi havia. Cadascún dels oportunistes defensava la seva hipòtesi del que seria el futur segons ells. Fins i tot, algún va fer performances per explicar què passaria el dia de demà en la roda tradicional del sector del llibre…. s/c.
La sensació que ens va donar tot plegat va ser si realment aquestes noves empreses han estudiat a fons el lector, que en definitiva és el consumidor final dels seus productes, i si s’han preguntat de debò quins hàbits de lectura i consum hi haurà en el futur.

Vam trobar a faltar, doncs, la presència d’alguna institució tipus l”Institut del Futur del Llibre, que fes un plantejament raonable i defugís de discursos que no contemplessin la practicitat que realment cerca l’usuari. Perquè sovint confonem el que és possible amb el que és pràctic, i això és un error.
Efectivament aquest ha estat el Liber del canvi, on tothom ha dit la seva, i en el que ha quedat palès que quelcom està passant en el sector, tot i no poder definir clarament el què ni el com, però sí, en canvi, el quan.

4 Comentaris
RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack
Deixa un comentari



Molt interessants les vostres reflexions que es poden (deuen) extrapolar a altres àmbits professionals i probablement també als personals.
Mirar al passat per aprendre com han canviat les coses i sobretot mirar al futur per saber per on has de caminar, recordo aquella vella dita” renovar-se o morir”, avui més que mai és totalment vàlida.
Per mi és un plaer llegir les vostres experiències en l’àmbit professional, de fet recomeno aquestes lectures a tot el comerç de Cerdanyola.
Salut i Business !
Benvolgut Talleferro,
No et perdis el següent enllaç:
http://bit.ly/qnWVs
Molt interessant aquesta crònica del que es cou en el món de els editorials…. Els que estem al final ( o al principi?) de la cadena, o sigui els lectors habituals, els compradors de llibres, els usuaris de les biblioteques, encara no ens ensumem el canvi. Ningú no gosa comprar un e-llibre d’una marca concreta, ja vem escarmentar amb el VHS / beta/ 2000. Hem d’esperar compatibilitats i a veure qui guanya en el mercat.
I que volem els usuaris? seguir llegint en un suport ergonòmic, lleuger, transportable, manejable, robust per anar a la platja i a la muntanya, que ens pugui caure de les mans quan ens adormim i que no s’estavellin tots els bits. I econòmic, of course. I que sigui compatible amb qualsevol suport informàtic, i que poguem trobar titols actuals i clàssics en la nostra llengua.
Vosaltres que aneu a les fires, si un dia trobeu aquest enginy meravellòs, m’ho expliqueu. I si el teniu a la venda, vindré a comprar-lo. Mentrestant seguire remenant les lleixes de la bibioteca i de les llibreries de capçalera.
Viu i llegeix. Quanta raó tens. El problema que vam veure al Liber va ser que, amb tota aquesta moguda, s’està deixant de banda les necessitats reals del consumidor final, és a dir, el/la lector/a. I això és un error. No es tracta tant d’idear lo possible sinó lo que resulti pràctic.