Aquest dissabte 7 de novembre, a les 12h, ens visitarà la colla de Vabau i ens explicarà com es fa un conte reciclat des de dins.
No t’ho perdis!!!

Aquest dissabte 7 de novembre, a les 12h, ens visitarà la colla de Vabau i ens explicarà com es fa un conte reciclat des de dins.
No t’ho perdis!!!
Torna l’espectacle del Ramat de Pedres, aquest cop en homenatge a Miquel Àngel Riera.
Si els aneu a veure, procureu deslligar com més aviat millor el gos d’atura.

Els oportunistes
Qualsevol canvi implica l’arribada de noves oportunitats. Darrere qualsevol oportunitat hi ha, lògicament, un oportunista. I d’oportunistes n’hi ha de dos classes: (1) els que encerten el model de negoci i (2) els que confonen el futur i, per tant, van errats en el seu model.
El Liber n’estava ple d’oportunistes. És clar, s’havia de dibuixar un nou escenari i no hi podien faltar un seguit d’empreses que procuraven fer-se un lloc en el mercat. Flirtejaven amb tothom, sobretot, amb les editorials. Elles eren la reina de la festa. Es deixaven seduir i ser objecte de desig.
Ens va sorprendre, però, la multitud d’enfocaments que hi havia. Cadascún dels oportunistes defensava la seva hipòtesi del que seria el futur segons ells. Fins i tot, algún va fer performances per explicar què passaria el dia de demà en la roda tradicional del sector del llibre…. s/c.
La sensació que ens va donar tot plegat va ser si realment aquestes noves empreses han estudiat a fons el lector, que en definitiva és el consumidor final dels seus productes, i si s’han preguntat de debò quins hàbits de lectura i consum hi haurà en el futur.

Vam trobar a faltar, doncs, la presència d’alguna institució tipus l”Institut del Futur del Llibre, que fes un plantejament raonable i defugís de discursos que no contemplessin la practicitat que realment cerca l’usuari. Perquè sovint confonem el que és possible amb el que és pràctic, i això és un error.
Efectivament aquest ha estat el Liber del canvi, on tothom ha dit la seva, i en el que ha quedat palès que quelcom està passant en el sector, tot i no poder definir clarament el què ni el com, però sí, en canvi, el quan.

Llibreries i biblioteques: Dos òptiques, dos maneres d’encarar el futur
Ens dol reconèixer que en aquest Liber va quedar palès com les llibreries miren enrere i les biblioteques endavant.
Per una banda ens va sobtar la postura que van adoptar les llibreries en una taula rodona organitzada pel CEGAL on, el debat principal, anava entorn els marges, la llei del llibre, les vendes directes que fan les editorials a les escoles i el llarg període de pagament de les biblioteques. El tema dels canvis en el sector? Es van tocar de passada …. de fet, un dels ponents a la taula rodona va afirmar que el llibre electrònic no afectaria a les llibreries i, és clar, es va posar al públic a la butxaca… i ja està, canvi de tema que aquí no passa res.
L’endemà, es va organitzar una taula rodona dirigida a biblioteques i cap de les llibreries assistents a la taula rodona del dia abans van assistir-hi. Això ès una llàstima perquè s’haurien adonat que el debat que es va generar el dia anterior resultava absolutament estèril; més que res perquè haurien descobert com moltes biblioteques ja estan digitalitzant el seu fons i, les que no ho fan, ho faràn properament. Per tant, en un futur les comandes a les llibreries cauran en picat i, conseqüentment, les llibreries que mostraven tanta preocupació per no tenir suficient cash flow … tacháaaan! ja no caldrá que es preocupin pels pagaments a 150 dies perquè, directament, no hi haurà comandes. Es passarà del negoci llibre al negoci contingut.
En canvi, això sí, l’etern debat sobre els marges (que ep!, està molt bé el preu fix, prou ens ha costat de tenir-lo i mantenir-lo) però el Liber 09 era per atendre i encarar el futur, i no el passat.
Anem per parts.
Hi ha un llibre anomenat “El juego de Ender” que data del 1985. Era i és considerat de ciència ficció, però si el llegim ens adonem com els protagonistes utilitzen un suport molt semblant a un e-book i que el fan servir per llegir, estudiar i, fins i tot per consultar blogs. Sí sí, blogs. Al 1985 la ciència ficció preveia que hi hauria quelcom semblant als blogs.
Doncs bé, si fa 25 anys la ciència ficció és avui realitat, hauríem d’encarar aquests canvis no com quelcom que no ens afectarà sinó com un futur que ja el tenim aquí.
Aquest futur, aquests canvis, s’expliquen mitjançant llibres digitals i, per força, la llei del llibre els haurà d’emparar. Però està preparada la llei del 2007 pels llibres del demà? Què passarà amb el circuit tradicional? Qui obtindrà beneficis? Seran les llibreries els únics punts de venda? Hi ha autors que a dia d’avui estan oferint la seva obra (de qualitat) per la xarxa de manera gratuïta, a canvi de branding. Ho tenim present?
I ELS LLIBRETERS QUÈ COI DISCUTIEN SOBRE SI A MI EN FAN UN 30% I A L’ALTRE UN 40%?
Que no se n’adonen que les generacions que estan per venir tindran uns hàbits molt diferents als nostres?
Que no se n’adonen que la tecnologia avança estrepitosament?
Que no se n’adonen que quan els e-books siguin a tot color i tinguin connexió WI-FI els hàbits de consum canviaran?
Que no se n’adonen que les biblioteques ja ens porten avantatge en aquest tema?

Com bé ens va comentar la M.: “Aneu mirant cap enrere que us fotreu una hòstia que ja veureu”.
Nota: La fotografia adjunta es va mostrar a la taula rodona feta per les biblioteques. Veieu?
L’escenari
Des del principi que aquest Liber respirava diferent. Ha estat la fira de l’e-reader, de les xarxes socials 2.0, del futur del llibre, en resum, un Liber molt interessant on s’ha respirat inquietud per part d’un sector molt madur que demana canvis a crits.
I és per això que vam anar-hi, per observar amb deteniment quins ingredients hi havia a l’olla, i per saber quines receptes volen elaborar els principals agents del sector. Explicarem com, des de la nostra humil òptica, hem vist oportunitats i, sobretot, molts oportunistes.
Però ull! I havia també un seguit de persones i organitzacions que el dia de demà seran els protagonistes principals d’aquest nou escenari, i són aquests, precisament, els que van aportar valor a la fira. En aquesta línia, volem fer una menció especial a la paisana M., (que no monta una consultora perquè la seva vocació és ser bibliotecària), que tenim el privilegi de tenir-la com a clienta, i que ens ha obert la perspectiva en aquest nou camp.
Bé, el que farem a continuació és una sèrie d’entrades en aquest blog sobre el que hem sentit i vist al Liber per part d’editorials, biblioteques i, com no, de llibreries.
Per començar, fixeu-vos com la imatge principal del Liber 09 incorpora, per primera vegada i sense tabús, un nou format de lectura: l’e-reader.

Permeteu-nos fer un apunt. No es tracta de debatre sobre la continuïtat del format paper sinó dels canvis imminents que ens depara el futur i com poden afectar-nos al sector, per bo i per dolent. Som conscients de la llarga vida que encara els hi queda a les edicions tradicionals, però també hem de ser capaços d’admetre que la màquina del canvi ja està en marxa, i no l’aturarem pas.